Va trobar aquell retrat darrere de l’armari de la mare. Feia dos dies que l’havien enterrada i empaquetar roba vella la distreia i li treia del damunt, encara que fos a estones, aquell dol espès i punxant que li havia causat aquell comiat allargassat. Va mirar detingudament la làmina. No esperava veure’s a si mateixa tan jove, tan descarada, tan lliure. Però sí, […]
Arxiu de categoria:Article
Quina vida veu en Quirze… que els meus ulls ja no poden copsar
Al pas de la porta, deixa anar un hola gairebé sense mirar-me i corre passadís avall fins a arribar al saló. M’he fixat en els seus ulls. Esbatanats i blavíssims. Avui els obre més que mai, potser per la il·lusió que tots li ballen, aquesta tarda.
Prou Notificacions
Fa un parell de dies que exploro la possibilitat de desactivar totes les notificacions de les aplicacions de què disposo. Totes. Fins i tot les del whatsapp, les de l’email, i les d’algunes xarxes socials. El primer que em sobta és que una decisió tan absurda com aquesta s’hagi convertit, fruit del moment en què […]
ACUMULANT(S)
Tens l’escriptori de l’ordinador ple d’arxius inútils i desfasats i tampoc et cal ara mateix fer-te una idea de quanta brossa informàtica acumules a la resta del disc dur. Hi ha alguns calaixos a casa que ja no goses ni obrir. I si ho fas, és perquè són calaixos de sastre on dipositar algun objecte […]
ESCRIURE PER SER LLIURE
Torno a Passejar en Hamlet. Torno a escriure com aquell que torna a fer dieta. Em cal. És necessari. M’és necessari. Intentaré, a partir d’ara, un escriure lleuger que em porti a un dietari banal i, a voltes, absurd. Un diari -que no té que per què tenir publicacions diàries- que m’ajudi a posar en […]
Els bons Amics
Un amic de fa molts anys, a qui aprecio molt, viu moments terribles. Se li’n va, se li ha anat massa jove, una familiar estimadíssima. Fins avui, la desgràcia ens ha tingut força dies molt pendents que no es trenqués, en un Hospital, aquell fil tan prim de l’Esperança. Això ens ha retornat a un […]
Immunes?
Impactant i demolidor. Segons el dibuixant, Khalid Albaih (Khartoon!), els nens de Síria tenen ara mateix dues opcions de futur: quedar-se al país, com l’Omran (de 5 anys i a qui van trobar miraculosament viu entre les runes de casa seva, després d’un bombardeig), o intentar marxar-ne, com l’Aylan (el petit de 3 anys ofegat […]
Esclaus 2.0?
M’agrada la ironia d’aquesta tira còmica de l’historietista argentí Ricardo Liniers Siri (Buenos Aires, 1973). Malgrat això, la trobo una mica superada. Vostès no? Pressuposa que si no tinc xarxes, tinc més temps. I si tinc més temps, sóc més lliure, i per tant, més feliç. Bé, una fal.làcia com una altra. Hi ha molta […]
“Avui tenim un públic fantàstic”
No és senzill posar títol a 25 anys dalt dels escenaris. “Avui tenim un públic fantàstic”, però, és una frase que tothom en aquesta companyia de comediants coneix amb major o menor mesura. És un petit mantra que utilitzem per invocar la sort abans de cada representació. L’hem escoltat sempre de la veu de la […]
La ment en blanc
Em diu una bona amiga (encara no ho és, però intueixo que algun dia ho serà) que meditem poc. I amb meditar no es refereix només a la meditació transcendental. Diu que som incapaços de relaxar-nos i de deixar la ment en blanc. No “ens” deixem descansar. I en aquests moments de sobreexposició, de sobreinformació […]