ESCRIURE PER SER LLIURE

Torno a Passejar en Hamlet.
Torno a escriure com aquell que torna a fer dieta.
Em cal.
És necessari. M’és necessari.
Intentaré, a partir d’ara, un escriure lleuger que em porti a un dietari banal i, a voltes, absurd. Un diari -que no té que per què tenir publicacions diàries- que m’ajudi a posar en ordre pensaments i opinions sobre les coses menudes de la vida.
Seré breu i concís. I no donaré ni massa explicacions ni demanaré perdó per res. Simplement posaré sobre el paper allò que em passi pel cap. Fora pretensions literàries. L’experiment té un altre objectiu. Ser més lliure. Escriure per ser lliure. Sona bé. M’agrada.

.

Uneix-te a la conversa

3 comentaris

  1. Crec que ens fa lliures llegir; sobretot els clàssics!
    Aquest ens donen eines, vivim altres vides (el nostre trajecte es tant curt…)
    El genere humà ha avançat en tecnologia però no ho ha fet amb les relacions humanes, una llàstima.
    Per mi escriure, jo que soc molt visceral, m’ajuda ha relativitzar el que visc, transportar de dins a fora , despendre’m, despullada de normes i codis, això em reforça!
    Però també fa que que em distancií del grup…
    Escriure per mi es el meu mirall el mes fidel, cal saber quina graduació d’ulleres necessito

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *