Els bons Amics

Un amic de fa molts anys, a qui aprecio molt, viu moments terribles. Se li’n va, se li ha anat massa jove, una familiar estimadíssima. Fins avui, la desgràcia ens ha tingut força dies molt pendents que no es trenqués, en un Hospital, aquell fil tan prim de l’Esperança. Això ens ha retornat a un contacte sovintejat; un contacte que feia temps que no teníem; un contacte que jo -i diria que Ell també- hem agraït infinitament. Hem parlat poc, però ens ho hem dit tot. Sense dil·lacions ni subterfugis.

Som Amics de veritat i el que ha passat aquests dies em fa pensar que ho serem Sempre. Tot i que ara mateix sobretot m’entristeix enormement la marxa injusta d’una persona massa jove i plena de vida, no puc deixar de pensar en Ell. En el nostre lligam. En el valor inapel·lable de l’Amistat.

Els Amics, si ho són de veritat, han d’acompanyar-te i mostrar-se, sobretot, quan les coses van mal dades. Si en aquests moments feixucs, hi ha l’impuls, la clara necessitat de fer costat a l’altri, és que estem davant d’un afecte incondicional i molt poderós. Si no, no estem parlant d’Amistat. Estem parlant d’una altra cosa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *