Esclaus 2.0?

M’agrada la ironia d’aquesta tira còmica de l’historietista argentí Ricardo Liniers Siri (Buenos Aires, 1973). Malgrat això, la trobo una mica superada. Vostès no? Pressuposa que si no tinc xarxes, tinc més temps. I si tinc més temps, sóc més lliure, i per tant, més feliç. Bé, una fal.làcia com una altra. Hi ha molta gent al món sense xarxes que aprofita pèssimament el seu temps lliure i gent amb una gran activitat digital que tenen una salut ociosa digna d’envejar. És una qüestió, evidentment, de gestió del temps i de no quedar-se penjat del 2.0, una realitat poc real, tot sigui dit. Queda clar que les xarxes són, com a mínim:

a) Un mitjà d’informació (i de desinformació). Ambdues coses. De fet, són la principal font d’informació entre els joves, segons un informe del REUTERS INSTIUTE per a l’estudi del Periodisme.

b) Un aparador de marca personal i empresarial de primer ordre. Totes les estratègies de màrqueting i comunicació que vulguin difondre i millorar la imatge de persones, institucions i/o empreses no poden obviar la realitat 2.0. Evident. Són el canal principal d’interacció amb el consumidor i una via ràpida i directa (sense intermediaris) de comunicació.

c) Un espai hiperdemocràtic de creació i desenvolupament artístic. La xarxa ha dinamitzat la imaginació col.lectiva i l’ha obert més enllà dels cercles culturals fins ara establerts. Molta gent creu que pot aportar alguna cosa, per petita que sigui, i troba en aquest àmbit una plataforma gratuïta per a interpel.lar al món amb les seves ocurrències. Hi ha guanyat l’art com a concepte global amb la irrupció de Facebook, Instagram, Snapchat, Twitter? Mirin, jo crec que sí.

d) I sí, són també un tauler d’anuncis, un espai de relacions socials de tot tipus i una tribuna digital des d’on exposar pensaments diversos.

Així doncs, no demonitzem abans d’hora. Abans de res: entenguem, valorem, i finalment, gaudim d’una ficció paral.lela, que ben segur salpebra, i força, les nostres existències.

Per cert, si encara els interessa això d’optimitzar el seu temps lliure, els recomano la lectura de “Sigues amo del teu temps“, de Felix Toran.

Espero els seus comentaris. Fins la propera.

Font de la imatge: El País Semanal (Diumenge 31 de Juliol de 2016)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *